AdminEx

AdminEx

UGT- Serveis Públics ha denunciat que l'Ajuntament d'Andratx ha contractat de manera “irregular” a la tècnica de recursos humans

UGT- Serveis Públics ha denunciat aquest dimecres que l'Ajuntament d'Andratx
ha contractat de manera "irregular" a la tècnica de recursos humans per
incorporar-la des d'un borsí caducat d'interins i concedir-li abans del seu
nomenament la compatibilitat amb l'advocacia.
La tècnica va ser nomenada pel Consistori andritxol el 17 de març de 2020, just
dos mesos després que es prorrogués fos de termini la bossa per la qual va poder
optar al lloc.
L'organització sindical ha explicat que les administracions no poden prorrogar
una borsa de treball quan "els ve bé i no en la data pertinent".
La bossa que l'Ajuntament d'Andratx va utilitzar per a proveir el lloc tècnic de
recursos humans es va publicar el 14 de juliol de 2016 amb una vigència de tres anys.
Podia prorrogar-se per un any més el juliol de 2019, però no a principis de 2020,
com va succeir.
Una altra de les deficiències detectades per UGT-Serveis Públics és que el
Consistori d'Andratx va concedir el 13 de febrer de 2020, un mes escàs abans del
nomenament, la compatibilitat del lloc en recursos humans amb l'exercici
privat de l'advocacia.
Aquesta manera de procedir "va contra les mateixes bases de la bossa", ha detallat el
sindicat, que ha indicat que l'activitat privada professional dels aspirants s'havia
de declarar en el termini de deu dies des de la presa de possessió per a poder
ser atorgada la compatibilitat o no.
UGT- Serveis Públics ha atès diverses queixes de les plantilles dependents
de l'Ajuntament d'Andratx sobre el treball de la seva tècnica de recursos humans,
com la falta de resposta a les indicacions d'lnspecció per al lliurament de roba
de treball al personal laboral.

Català i Idiomes

CATALÀ

CERTIFICATS DE CATALÀ

  • Direcció General de Política Lingüística: Expedeixen certificats de coneixements generals (A2, B1, B2, C1 i C2) i coneixements específics (LA, llenguatge administratiu). Solen comptar en dues convocatòries anuals ( normalment gener - maig)

  • Escola d'Administracions Públiques: Expedeixen certificats de coneixements generals (A2, B1, B2, C1 i C2) i coneixements específica (LA, llenguatge administratiu) i està dirigit al personal de les administracions públiques de les Illes Balears. 
  • Escoles Oficials d'Idiomes: a través de la matrículació als cursos de les EOIs de Palma, Calvià, Inca, Maó i Eivissa i Formentera  o bé, a través de la convocatòria anual de les proves lliures, es pot accedir a poder obtenir algun dels certificats tant de coneixements generals com específics.
  • Institut Ramon Llull: Els certificats de l'Institut Ramon Llull permeten acreditar el grau de coneixement de la llengua catalana tant a efectes acadèmics com laborals (administració pública, empreses, institucions). S'estructuren en cinc nivells A2, B1, B2, C1 i C2.

 

HOMOLOGACIONS i EQUIVALÈNCIES DE CATALÀ

 


CURSOS DE CATALÀ

 

RECURSOS DE CATALÀ

 

ALTRES IDIOMES

 

ESCOLES OFICIALS D'IDIOMES

 

Mallorca

 

Menorca

 

Eivissa i Formentera

Más de 50.000 empleados de correos están sufriendo desde 2018 las políticas del señor Serrano

Si está usted leyendo esto y es usuario más o menos habitual de Correos, quizás le interese saberque en pocos años puede desaparecer el actual servicio postal que se viene desarrollando desde hacemás de tres siglos en todo el territorio nacional. El Servicio Postal Universal (SPU) garantiza que sehará en todo el territorio nacional y a un precio asequible, y esto, que debería ser objetivofundamental para un gobierno, más aún si éste es socialista, parece que no se cumple en este país.Al PSOE de Pedro Sánchez Pérez Castejón le sobran las siglas de “socialista” y “obrero” cuandopermite, y probablemente alienta, a que el Director General de Correos, Juan Manuel SerranoQuintana ex jefe de gabinete del Presidente, esté dinamitan do la mayor empresa pública que nosqueda.

Más de 50.000 empleados están sufriendo desde 2018 las políticas de este señor que tiene comoobjetivo devaluar y empobrecer el servicio para que los usuarios acaben clamando por un cambio loque le permitirá con total impunidad ponerle en bandeja al Sr. Sánchez la opción de la privatizaciónque sirve para reducir el nivel de deuda pública pero no el déficit estructural ya que solo produceingreso en el año de la venta. Mientras tanto, tiene a su plantilla al bord e del colapso, obligando aque realicen la tarea entre los que haya sin siquiera cubrir las bajas, trabajando en festivos, enalgunos sitios clasificando el material sentados en el suelo porque no hay medios, presionando a quelos carteros cubran su ruta a unque sea imposible por distancia y volumen de trabajo, si no da tiempoacelera, juégatela con el vehículo aunque no te voy a pagar las multas y en el camino hay accidentesy más de uno desgraciadamente mortal.

Si usted sigue leyendo puede que se reconozca como uno de los usuarios que ha ido a contratar undeterminado servicio y en ventanilla le hayan hecho saber que otro es mejor. El resultado puede queno haya sido el esperado pero ha de saber que quien le aconsejó la contratación tiene una enormepresió n por parte de su superior ya que “si no vendéis esto vais a la calle”. Así de simple. Y no esuna amenaza velada, es una certeza. Hay ya varios ejemplos de directivos que han alzado la vozpara protestar y se les ha reubicado en otros puestos menos molest os.

Aunque la normativa europea obliga a que para que sea considerado SPU se vendan determinadosproductos, la respuesta oficial es que efectivamente así se está haciendo pero todos los quetrabajamos dentro sabemos que la postura interna es otra bien di stinta porque deja más dinero oporque son productos relacionados con empresas del grupo y estas otras no son públicas, sonprivadas y ahí es donde está el pastel. Y este favoritismo también se refleja en la distribución de lasubvención estatal o poniendo a disposición medios materiales públicos para fines privados.

Y como remate el Sr. Serrano tiene que pedir préstamos. Hasta el 2016 se generaban beneficios peroel recorte presupuestario y la posterior llegada de este señor en el 2018 han dado un vuelco y ahorahay pérdidas. Pues a lo mejor algo tiene que ver su gestión entre la que se incluye ir conguardaespaldas, redecorar su despacho, campañas publicitarias para anunciar una marca que sólocon su prestigio y su historia ya se vende, cambiar el logo y ponerlo en todos los materiales con elcoste que supone,…Números cantan y por el bien de Correos ¡Váyase señor Serrano, váyase!… y de paso llévese a suamigo. 

Luisa Costa

"Demanar el certificat de vacunació als sanitaris és absolutament raonable"

Des del sindicat UGT consideren que l'exigència del passaport Covid per als treballadors d'hospitals i centres de salut de les Illes és una mesura correcta per a continuar protegint del contagi als ciutadans i al propi personal sanitari.

La responsable d'Atenció Primària del sindicat, María José Cordero, creu que com a treballadors de la sanitat pública han de donar exemple i vetllar per la salut dels pacients, i això porta implícita la vacunació.

Considera que el sector sanitari està altament conscienciat i que el número de personal no vacunat és residual.

Situació “insostenible” entre el personal d’enfermeria de la residència municipal de Maó

UGT exigeix ampliar el personal d'infermeria de manera permanent per a acabar amb les "excessives" càrregues de treball

UGT Serveis Públics denúncia que el servei d'infermeria de la residència municipal de Maó viu una situació “insostenible” pel fet que la falta de personal els ha obligat a realitzar hores extres il·legals i a renunciar a descansos i vacances, la qual cosa provoca que la plantilla estigui “esgotada” física i psicològicament, i que no pugui conciliar la seva vida personal i laboral.

L'organització sindical ha explicat que des de fa més d'un any no es compleix la ràtio de personal d'infermeria marcada per la Conselleria de Salut i es cobreixen els torns “a costa dels esforços i els drets” de les treballadores i treballadors del centre.

La cobertura de manera “irregular” de les baixes per malaltia o de maternitat i paternitat ha portat al fet que en algunes setmanes de novembre s'hagin quedat només tres professionals d'infermeria per a cobrir tots els torns de demà, tarda i nit.

La rotació de treball de dilluns a divendres ha passat a ser d'una persona per torn, quan el mínim és que almenys dos cobreixin el matí.

Aquesta “infradotació de personal” ha suposat que el personal hagi doblegat torns, no hagi descansat en 12 o 13 dies i hagi sobrepassat la seva jornada entre 30 i 90 minuts cada dia.

Aquest panorama ja es va viure amb el brot de *Covid detectat en la residència al novembre de l'any passat, quan per a respondre a les indicacions de la Conselleria que hi hagués almenys dues persones en el torn de matí i tarda, fins a cinc infermers van sumar entre 70 i 80 hores extres a les realitzades aquest any.

El pronòstic per a aquest desembre no millora, ja que amb les baixes previstes només hi haurà quatre efectius d'infermeria en actiu per a cobrir tots els torns.

Igual que ha succeït en altres moments, s'ha comunicat, encara que no per escrit, als treballadors de la residència municipal de Maó la suspensió de les vacances concedides, alguns dies s'arrosseguen des de 2020.

La direcció de la residència ha suggerit pagar les vacances d'enguany que falten per gaudir, com ja succeís l'any passat. No obstant això, algunes infermeres prefereixen descansar perquè “ho necessiten”.

UGT Serveis Públics ha exigit a l'Ajuntament de Maó que solucioni de manera “urgent” els dèficits de personal que arrossega la residència municipal i que deixi de “posar pegats” la situació. I ha comunicat que denunciarà la situació davant Inspecció de Treball.

“Es necessita un pla de vacances i de cobertura de baixes. No es poden continuar exigint esforços com si estiguéssim a l'inici de la pandèmia”, ha reclamat el sindicat, que ha alertat que pot ocórrer una “desgràcia” per un error humà causat pel cansament i l'estrès laboral.

UGT ACONSEGUEIX UN SISTEMA HOMOGENI DE PROMOCIÓ INTERNA A IB-SALUT

UGT va presentar en la Comissió Tècnica de Mesa Sectorial de Sanitat del passat 19 de novembre una proposta de PROMOCIÓ INTERNA per al IB-Salut juntament amb la sol·licitud per a obrir un procés de negociació sobre aquesta, obtenint el compromís de l'Administració de negociar en breu juntament amb l'anunci d'oferir 60 places d'Administratiu per Promoció Interna en 2022.


La proposta d'UGT proposa establir un sistema de bosses de Promoció Interna per al personal fix diferents categories en les quals els interessats es puguin apuntar, i quan els correspongui un nomenament per ordre de Borsa ocupin aquestes places pel sistema de promoció interna i no hagin de recórrer al sistema de promocionar apuntant-se a la bossa única de treball i sol·licitar una excedència.


Aquestes borses de promoció interna estarien obertes de manera permanent i caldria negociar el barem i les dates de tall, així quan es produís una vacant de llarga durada o una interinitat el procés seria més àgil, es podria recórrer en primer lloc als llistats de promoció interna de la categoria afectada, i no seria necessari realitzar una convocatòria per a cada nomenament.


En la Comissió Tècnica de Mesa Sectorial de Sanitat celebrada el 26 de novembre de 2021, s'accepta la proposta de crear el sistema de bosses de Promoció Interna per al personal fix que vulgui accedir a la Promoció Interna en una altra categoria professional.


En la proposta votada i aprovada en la Comissió, s'inclou com a requisit, com no podia ser d'una altra manera, la titulació corresponent a la categoria de destí i el català, a més es realitzarà un examen tipus test per als candidats, que puntuarà per al barem de mèrits i que no tindrà caràcter eliminatori.

Dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones 25N.

La lluita contra la VIOLÈNCIA de GÈNERE ha de ser col·lectiva, des de tots els àmbits de la vida. Les VÍCTIMES, les DONES maltractades, tenen nom, no són números. Dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones.

MANIFEST 25N

+ Protecció per a les víctimes + Serveis Públics + Drets laborals: 12 propostes per a erradicar les violències masclistes

Per a FeSMC UGT i UGT Serveis Públics la violència de gènere és una xacra social l'erradicació de la qual ha de ser una prioritat per al conjunt de la societat. El dret a viure una vida sense violència requereix de la implicació de tots els agents socials.

Gràcies a la mobilització i denúncia impulsada pel moviment feminista, organitzacions socials, sindicals i polítiques, les institucions han promogut diferents legislacions, tant a nivell nacional com internacional, amb l'objectiu d'erradicar la violència de gènere. Cal destacar la pionera aprovació de la Llei orgànica 1/2004, unida al “Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere” (2017), com la ratificació de legislació internacional, concretament el “Conveni del Consell d'Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica” (Conveni d'Istanbul- 2014), així com la Convenció per a l'Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW-1983). S'ha mostrat així el compromís institucional per a generar marcs legislatius que possibilitin impulsar accions per a l'avanç feia una societat sense violència.

Per a l'efectivitat d'aquests marcs jurídicos, el compromís de les institucions ha de traduir-se en un sistema d'actuació i coordinació integral que es faci efectiu a través de la dotació de recursos, d'institucions amb capacitat d'impulsar, coordinar i dissenyar polítiques públiques, de la sensibilització, informació i formació del conjunt d'agents implicats i de l'avaluació de les respostes dissenyades per a posar fi a la violència.

Per a FeSMC UGT i UGT Serveis Públics és fonamental garantir respostes eficaces i de qualitat a les dones que sofreixen violència de gènere i acudeixen als serveis públics a la recerca de recursos per a sortir d'aquesta situació.

Amb motiu del 25 de novembre, Dia Internacional d'Eliminació de la Violència contra les Dones, des de FeSMC UGT i UGT Serveis Públics volem posar el focus i exigir:

Mecanismes de transparència, seguiment i avaluació de les mesures del Pacte d'Estat en matèria de violència de gènere, així com assegurar la seva continuïtat amb caràcter permanent, més enllà de la seva data de finalització al setembre de 2022, com a política governamental bàsica en la lluita contra la violència masclista.
La realització de campanyes de sensibilització, informació i prevenció educatives dirigides al conjunt de la societat per a la identificació, tractament i reparació de totes les formes de violència masclista, de manera que es possibiliti l'eliminació dels principis i creences que la perpetuen.
La superació del model d'intervenció assistencial existent, fomentant l'autonomia, a tots els nivells (personal, econòmic, social) de les dones víctimes de violència masclista, mitjançant la millora de les mesures dissenyades, així com dels recursos destinats a acabar amb la violència masclista.
La necessitat d'enfortir els recursos destinats a l'atenció a les víctimes de violència masclista. Així és necessari també reforçar els mecanismes de coordinació de la xarxa de serveis multinivell (estatal, autonòmic i local), existents, de manera que l'atenció a les dones que sofreixen violència de gènere tingui el caràcter integral que necessiten.
L'augment dels recursos públics per a nenes, nens i adolescents víctimes de violència de gènere, garantint l'accés a recursos especialitzats.
L'ocupació és essencial i imprescindible per a prevenir i combatre la violència de gènere. És necessari millorar i aconseguir la inserció laboral i una ocupació de qualitat per a les víctimes de violència de gènere.
Els centres de treball han de ser llocs segurs i lliures de violència sent fonamental introduir en la negociació col·lectiva, així com en els plans d'igualtat, garanties de protecció laboral per a les víctimes de violència de gènere, que vagin des del desenvolupament de protocols a la implementació de mesures com ara: suport psicològic, mèdic i jurídic especialitzat, així com facilitar permisos retribuïts que evitin un minvament econòmic.
Sensibilitzar i formar contra la discriminació i les violències masclistes a través de formació específica per als qui negocien convenis col·lectius
i plans d'igualtat, tant en l'àmbit sindical com empresarial.
Els serveis públics destinats a erradicar la violència de gènere han de ser de prestació directa per part de l'administració de manera que es possibilitin les millors respostes d'intervenció i actuació davant aquesta xacra. Si bé, davant l'externalització d'aquests serveis, no ha de permetre's la precarització de les condicions laborals, havent de garantir-se condicions dignes i adequades a la labor qualificada exercida.
Especialització dels agents privats i del tercer sector, que participen, juntament amb l'Administració, en la xarxa de serveis d'atenció a les víctimes de violència masclista, de manera que estiguin alineats amb les polítiques públiques en matèria d'igualtat garantint la qualitat dels serveis.
Els plecs de condicions que regeixen els contractes públics dels recursos d'atenció a la violència de gènere han de disposar de clàusules que combatin la precarietat laboral, temporalitat i rotació del personal. A més d'enquadrar els llocs de treball com a treball qualificat, i no en categories laborals no qualificades, com ocorren actualment la qual cosa suposa un minvament en la qualitat del servei prestat.
Millorar la difusió de mesures, drets i serveis dirigits a les víctimes de violència de gènere, que s'han posat en marxa en el marc del
desenvolupament de mesures de protecció integral, mitjançant la formació i informació de les treballadores i treballadors en els serveis públics implicats en la resposta a la violència de gènere.
FeSMC UGT i UGT Serveis Públics considerem que l'acció sindical, la formació i la sensibilització per a aconseguir la igualtat real i efectiva entre dones i homes és fonamental, tant en l'àmbit laboral com en la societat en general. El nostre compromís és clar per a aconseguir, dia a dia, transformar el nostre àmbit d'acció en llocs segurs i lliures de violència i per a això col·laborarem amb tots els agents socials implicats.

Dialogant amb Victoria Rosell, Delegada del Govern contra la Violència de Gènere #25N

Entrevistem a Victoria Rosell, Delegada del Govern contra la Violència de Gènere en el marc de la setmana del 25N Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra les Dones.

Preguntes

Existeix un mapa de recursos d'atenció a les víctimes de violència de gènere a nivell nacional?
La Delegació del Govern contra la violència de gènere compta entre altres eines amb la Web de Recursos de suport i prevenció davant casos de violència de gènere (WRAP) en la qual a través d'un mapa interactiu es mostren els recursos davant casos de violència més pròxims a la ubicació de la persona interessada. Aquesta web s'actualitza constantment amb la informació que faciliten les Comunitats Autònomes.

https://wrap.igualdad.mpr.gob.es/recursos-vdg/search/search.action

En 2021 s'està continuant amb l'operació estadística “DERA”; Estadística de Recursos Autonòmics en matèria de Violència contra la Dona: El seu objectiu és quantificar i mesurar l'existència i evolució temporal de recursos oferts des del sector públic autonòmic i les víctimes que accedeixen a ells. Aquesta operació s'ha ampliat a tots els recursos destinats a les víctimes de totes les manifestacions de violència contra les dones inclosos en el Conveni d'Istanbul.

https://violenciagenero.igualdad.gob.es/violenciaencifras/recursos_autonomicos/home.htm

Hi ha perspectives de fer un pla per a acceptar una unitat a l'atenció a les víctimes de violència de gènere a nivell nacional?
El Catàleg de mesures urgents del Pla de Millora i Modernització contra la Violència de Gènere aprovat per Acord del Consell de ministres de 27 de juliol de 2021, preveu l'elaboració d'una guia, que es presentarà pròximament, per a l'actualització i millora dels protocols de coordinació i actuació interinstitucional dirigits a les institucions i poders de l'Estat sobre la base del «Conveni del Consell d'Europa sobre Prevenció i lluita contra la violència contra les dones i violència domèstica (2011)» i a la normativa en violència de gènere recentment aprovada.

Les polítiques públiques de lluita contra la violència de gènere, pel seu caràcter multidisciplinari i transversal ens marca el full de ruta als poders executius, tant al govern central com als de les CCAA i EELL als qui correspon la seva execució i gestió, ja que és a les Administracions territorials als qui corresponen les competències d'assistència social integral a les víctimes de violència de gènere.

Des del Ministeri d'Igualtat es contribueix al sosteniment financer dels recursos de titularitat autonòmica a través de les transferències anuals per a l'assistència social integral i de les transferències previstes en el Pacte d'Estat. Fins al moment la meva experiència – la meva grata experiència- ha estat poder comptar amb el compromís polític de totes les institucions contra les violències de gènere, la co-governança des del respecte competencial i un magnífic treball conjunt en tots els espais de coordinació interinstitucional, entre elles la Conferència Sectorial d'Igualtat.

Per exemple en la Conferència Sectorial d'Igualtat celebrada l'11 de novembre de 2021 hem aprovat conjuntament amb totes les CCAA el procediment per a l'acreditació de les situacions de violència de gènere per part dels serveis socials i serveis especialitzats de les CCAA. Amb això s'avança i es millora en l'accés de les víctimes de violència de gènere als drets i prestacions reconeguts en la normativa estatal en facilitar-los l'accés als mateixos sense supeditar-lo a la interposició d'una denúncia.

Existeixen protocols de prevenció i atenció a les víctimes de violència de gènere en els diferents serveis públics
Existeixen nombrosos protocols d'actuació davant els casos de violència de gènere que ordenen l'actuació dels professionals de diferents àmbits: sanitari, educatiu, de la seguretat, de la forensía, l'assistència social etc. i amb diferents àmbits d'aplicació territorial; n'hi ha d'àmbit nacional com el Protocol Comú per a l'actuació sanitària davant la Violència de Gènere en el Sistema Nacional de Salut i n'hi ha d'àmbit autonòmic. A vegades el problema és el desconeixement dels mateixos pels professionals o la seva actualització. D'aquí la importància de la Guia

https://violenciagenero.igualdad.gob.es/profesionalesinvestigacion/home.htm

Quines serien les mesures d'intervenció des de l'àmbit educatiu per a detectar i prevenir la violència de gènere
L'erradicació de la violència contra les dones no pot aconseguir-se sense abordar les actituds socials que la toleren o justifiquen. En definitiva, reduir l'acceptabilitat social d'aquesta violència és fonamental per a prevenir-la i ens exigeix un canvi en la cultura, les actituds i els comportaments masclistes que la fomenten. D'aquí la importància de la prevenció i la detecció precoç en l'àmbit educatiu. En aquest àmbit ha resultat de gran importància l'aprovació de la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, en la qual s'inclouen les actuacions encaminada a donar resposta a les mesures del Pacte en l'esfera de l'educació, com ara “incloure, en totes les etapes educatives, la prevenció de la violència de gènere, del masclisme i de les conductes violentes, l'educació emocional i sexual i la igualtat, incloent a més en els currículums escolars, els valors de la diversitat i la tolerància” així com la “promoció en els centres educatius tallers i activitats formatives per a la prevenció de la violència sexual, treballant específicament amb els nens i homes adolescents.

D'altra banda, la Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència enfront de la violència, estableix un conjunt de mesures de protecció integral, que inclouen mesures en els àmbit de la sensibilització, la prevenció, la detecció precoç, la protecció i la reparació del mal en tots els àmbits en els quals es desenvolupa la de vida nens, nenes i adolescents. L'article 29 estableix l'obligació de les administracions públiques de prestar especial atenció a la protecció de l'interès superior dels nens, nenes i adolescents que conviuen en entorns familiars marcats per la violència de gènere, garantint la detecció d'aquests casos i la seva resposta específica, que garanteixi la plena protecció dels seus drets.

En aquest sentit s'indica que les administracions publiques garantiran el suport necessari perquè les nenes, nens i adolescents, de cara a la seva protecció, atenció especialitzada i recuperació, romanguin amb la dona, excepte si això és contrari al seu interès superior. L'article 34 preveu la regulació de protocols específics d'actuació contra l'abús i el maltractament, l'assetjament escolar, el ciberassetjament, l'assetjament sexual, la violència de gènere, la violència domèstica, el suïcidi i l'autolesió entre altres. Per la seva part l'article 35 preveu la figura del Coordinador o Coordinadora de benestar i protecció, en els centres educatius.

La violència vicària és un fenomen associat a la violència de gènere, Com de comú és?
Segons la macroenquesta de Violència contra la dona 2019, el 54,1% de les dones que han sofert violència de qualsevol parella, actual o passada, i tenien fills/as en el moment en què va tenir lloc la violència, afirmen que els seus fills i filles van presenciar o van escoltar els episodis de violència. Entre les quals han sofert aquesta violència de la parella actual el percentatge és del 46,7% i entre les quals l'han patit de parelles passades és del 55,7%.

De les dones que han sofert violència física o sexual, i tenien fills/as en el moment en què va tenir lloc la violència, el 60,6% afirma que els seus fills i filles van presenciar o van escoltar els episodis de violència (50,5% en el cas de la violència de la parella actual i 63,5% en el de la violència de parelles passades).

Des de 2013, 44 menors han estat assassinats a conseqüència de la violència de gènere contra les seves mares.

Per desgràcia cada dia coneixem casos en què la violència cap a les dones s'instrumentalitza, per part dels agressors, a través dels seus fills i filles. Per això, la Disposició Final Dècima de la Llei orgànica 8/2021 ha modificat l'article 1 de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, per a reconèixer la violència vicària, establint que la violència de gènere també comprèn la violència que amb l'objectiu de causar perjudici o mal a les dones s'exerceixi sobre els seus familiars o afins menors d'edat, tal com es proposava en la mesura 198 del Pacte d'Estat.

 

Existeix acompanyament per als fills i les filles menors que sofreixen la violència de gènere a la seva casa?
Com he assenyalat la competència en assistència social integral i en matèria de menors correspon a les CCAA. Aquest acompanyament es realitza des dels serveis especialitzats de les CCAA. Com vaig comentar, des de l'Estat es contribueix al finançament d'aquests serveis que presten les CCAA a través de les transferències destinades a assistència social integral i les transferències del Pacte d'Estat contra la violència de gènere que inclou tot un Eix dedicat a l'assistència i protecció dels menors.

En tot cas, ha de tenir-se en compte que els/les menors, a partir de la promulgació de de la Llei 4/2015, de 27 d'abril, de l'Estatut de la víctima del delicte i la Llei orgànica 8/2015, de 22 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i adolescència, les nenes i nens exposats a VG, es consideren víctimes directes, convertint-se en titulars de drets i podent accedir a les mateixes mesures de protecció (assistència jurídica, social i atenció psicològica) que les seves mares.

Quin paper tenen els punts de trobada creus que té conseqüències per als menors l'haver de veure al pare maltractador?
El problema amb els Punts de Trobada és que no estan especialitzats en violència de gènere malgrat que la majoria dels casos que es deriven als mateixos són casos que porten la seva causa en situacions de violència de gènere.

L'art. 31 del Conveni d'Istanbul no insta a adoptar les mesures legislatives o altres necessàries perquè, en el moment d'estipular els drets de custòdia i visita relatius als fills, es tinguin en compte els incidents de violència inclosos en l'àmbit d'aplicació del present Conveni, així com a prendre les mesures legislatives o altres necessàries perquè l'exercici de cap dret de visita o custòdia posi en perill els drets i la seguretat de la víctima i dels nens.

En compliment d'això la llei 8/2021, de 2 de juny, per la qual es reforma la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat en l'exercici de la seva capacitat jurídica, i la Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència enfront de la violència contenen disposicions per a la millora de la situació dels menors que es troben en situacions de violència.

La llei 8/2021, de 2 de juny, per la qual es reforma la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat en l'exercici de la seva capacitat jurídica, en el seu article 2 modifica algunes disposicions del Codi Civil. En concret modifica l'article 94 per a establir que no procedirà l'establiment d'un règim de visita o estada, i si existís se suspendrà, respecte del progenitor que estigui culpable en un procés penal iniciat per atemptar contra la vida, la integritat física, la llibertat, la integritat moral o la llibertat i indemnitat sexual de l'altre cònjuge o dels fills que convisquin amb tots dos. Tampoc procedirà quan el Jutge adverteixi, de les al·legacions de les parts i les proves practicades, l'existència d'indicis fundats de violència domèstica o de gènere. No obstant això, el Jutge podrà establir un règim de visita, comunicació o estada en resolució motivada en l'interès superior del menor i prèvia avaluació de la situació de la relació paternofilial. Amb aquesta modificació s'està donant compliment a la mesura 204 del Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere relatiu a la suspensió del règim de visites en tots els casos en els quals el menor hagués presenciat, sofert o conviscut amb manifestacions de violència.

Per part seva, la Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència enfront de la violència en els articles 11 i 26 garanteixen que els menors siguin escoltats, i insten l'adopció de les mesures necessàries per a impedir que plantejaments teòrics o criteris sense aval científic que presumeixin interferència o manipulació adulta, com l'anomenada síndrome d'alienació parental, puguin ser presos en consideració.

La Disposició Final Primera de la Llei orgànica 8/2021 modifica algunes disposicions rellevants de la Llei d'Enjudiciament Criminal amb incidència en els menors que es troben en entorns de violència. També s'han reformat els apartats 6 i 7 de l'article 544 ter per a recollir que quan es dicti una ordre de protecció amb mesures de contingut penal i existissin indicis fundats que els fills i filles menors d'edat haguessin presenciat, sofert o conviscut amb la violència de gènere, l'autoritat judicial, d'ofici o a instàncies de part, suspendrà el règim de visites, estada, relació o comunicació de l'inculpat respecte dels menors que depenguin d'ell. No obstant això, a instàncies de part, l'autoritat judicial podrà no acordar la suspensió mitjançant resolució motivada en l'interès superior del menor i prèvia avaluació de la situació de la relació paternofilial

La Pandèmia ha estat un agreujant per a l'augment de casos de Violència de Gènere, Estem assistint a un nou esclat de la violència de gènere?
L'Organització Mundial de la Salut va reconèixer que la violència cap a les dones és el major problema de salut pública global, accentuant-se la seva prevalença en temps d'emergència, incloent quan es produeixen greus epidèmies. De manera específica les OMS va advertir que el COVID-19 i les mesures adoptades per a frenar la pandèmia, podien incrementar els riscos de sofrir violència de gènere o la impossibilitat de trencar amb l'agressor. Per part seva, el Consell d'Europa amb motiu de la pandèmia va fer una crida als Estats Part perquè continuessin aplicant els estàndards del Conveni d'Istanbul durant aquesta.

Per part seva, ONU DONES (UNWOMEN) va utilitzar expressament el terme pandèmia en la Declaració de Phumzile Mlambo-Ngcuka, Directora Executiva d'ONU DONES, el dilluns 6 d'abril de 2020 , titulada “Violència contra les Dones: la pandèmia en l'ombra”

Des que el passat 11 de març l'Organització Mundial de la Salut (OMS) declarava la COVID-19 com a pandèmia, els països de tot el món van començar a adoptar mesures i estratègies per a controlar la seva propagació i els terribles efectes que comporta. La pandèmia ocasionada pel brot de COVID-19 no és només una crisi sanitària, sinó que la seva propagació i les mesures que s'estan adoptant per a la seva contenció tenen, també, repercussions socials i econòmiques greus.

Aquesta crisi, per les seves pròpies característiques, afecta de manera diferent a dones i homes.

Sobrecàrrega del treball sanitari i de serveis essencials: les dones representen el 70% del personal sanitari a tot el món i són majoria en sectors del comerç d'alimentació i dels serveis de neteja hospitalària i de residències que són essencials per al manteniment de les poblacions.
Centralitat de les tasques de cures: les dones continuen realitzant la major part del treball domèstic i cura de persones dependents, remunerat i no remunerat, assumint també una major càrrega mental derivada d'aquesta. A més, moltes dones es veuen abocades a no poder continuar treballant per haver de fer front a les tasques de cura en trobar-se els centres escolars tancats.
Les dones sofreixen major precarietat i pobresa laboral, la qual cosa les situa en un pitjor lloc per a afrontar un nou període de crisi (especialment dones joves, les dones amb baixa qualificació i les dones migrants), a més alguns dels sectors més afectats, com el comerç, turisme i hostaleria, estan altament feminitzats.
Augment del risc de violència de gènere i altres tipus de violència contra les dones derivat de la situació de confinament.
Les dones víctimes de violència de gènere són un col·lectiu especialment vulnerable en situacions d'aïllament domiciliari, com el decretat durant l'Estat d'Alarma, per veure's forçades a conviure amb el seu agressor, la qual cosa les situa en una situació de major risc.

Per això, després de l'aprovació del Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual declarava l'estat es va impulsar un Pla de Contingència contra la violència de gènere davant la crisi del COVID-19. El Pla tenia com a objectiu prevenir, controlar i minimitzar les possibles conseqüències negatives en les vides de moltes dones víctimes de violència de gènere pel confinament i la situació d'emergència. Posteriorment, el Pla es va ampliar amb mesures addicionals dirigides a víctimes de tràfic, explotació sexual i a dones en contextos de prostitució.

El Pla tranquil institucionalitzat després de l'aprovació pel Consell de Ministres de 31 de març de 2020, va aprovar el Reial decret llei 12/2020, de 31 de març, de mesures urgents en matèria de protecció i assistència a les víctimes de violència de gènere.

Entre les mesures que incloïa aquest Pla de Contingència destacaven:

La consideració com a serveis essencials els serveis destinats a la protecció i assistència a les víctimes i l'adaptació de les modalitats de prestació dels mateixos a les circumstàncies excepcionals; 016, el Servei ATENPRO i els dispositius telemàtics per al control del compliment de les mesures d'allunyament, els centres d'emergència, acolliment, pisos tutelats, i els allotjaments segurs.
L'elaboració i publicació d'una Guia d'actuació per a dones que estiguin sofrint violència de gènere en situació de permanència domiciliària derivada de l'estat d'alarma per COVID-19, amb pautes d'actuació, així com informació dels recursos d'informació i assistencials, d'emergència o d'acolliment, disponibles i llocs a la disposició de les víctimes per l'Estat, per les Comunitats Autònomes, així com per les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i l'Administració de Justícia.
La posada en marxa d'un servei de missatgeria instantània via WhatsApp, atès per psicòlogues especialitzades en violència de gènere, per a prestar contenció i assistència psicològica immediata a les víctimes.
El llançament d'una campanya per a la prevenció de la violència masclista durant el període de confinament.
La Delegació del Govern contra la Violència de Gènere, durant el període de durada de l'estat d'alarma, ha anat elaborant informació relacionada amb l'atenció a les víctimes pel Servei 016, tant per via telefònica com per correu electrònic, així com pel servei d'atenció emocional i psicològica via Whatsapp:

Les peticions d'assistència a víctimes de violència de gènere durant l'estat d'alarma es van elevar a 29.700, un 57,9% més que l'any anterior entre el 14 de març i 22 de juny de 2020.
L'increment de les anomenades al 016 va ser d'un 41,4% i el de les consultes en línia del 457,9% respecte a 2019.
El Whatsapp, des que es va posar en funcionament el 21 de març de 2020 fins a juny de 2020, va rebre un total de 2.580 consultes.
No obstant això es va produir un descens en el nombre de denúncies, que van descendir un 14,6% en el segon trimestre de 2020 (coincidint amb el moment més dur del confinament domiciliari) respecte del mateix període de 2019.

Després del final de l'aquesta

UGT impulsa la primera “Xarxa de creadors de contingut” de xarxes socials a Espanya. T'APUNTES?

La Xarxa de Creadors de Contingut del sindicat, primera a Espanya i a Europa, neix amb l'objectiu de tenir una veu pròpia en aquest món global i ha publicat un vídeo manifest en el qual s'exposen les principals reivindicacions d'aquest col·lectiu.

La Unió General de Treballadores i Treballadors inicia avui un nou projecte sindical juntament amb un grup de creadors i creadores de contingut, per a donar veu a una realitat social que no era present ni en la normativa, ni en les regulacions sobre la seva activitat com “youtubers”, “instagramers”, “tiktokers” o altres espais i xarxes socials. Es tracta, per tant, d'una experiència que marcarà un nou espai de participació dins del sindicat.

La Xarxa de Creadors de Contingut d'UGT té la vocació de visibilitzar una activitat que es consumeix diàriament per milions de persones, però els protagonistes de les quals no estan representats, ni poden defensar-se, davant les diferents decisions unilaterals de les xarxes socials.

Els membres d'aquest col·lectiu reivindiquen negociació, diàleg i unes regles justes per a totes les persones que generin contingut propi i repetit, i consideren que en aquest procés han de ser presents l'Administració de l'Estat espanyol i la Unió Europea com a part d'una regulació adequada.

A més, defensen una construcció de les xarxes més democràtica, la transparència dels algorismes i que els termes i condicions de les plataformes deixin de ser textos incompressibles impostos de manera unilateral.

En definitiva, aquests treballadors i treballadores digitals aposten per aconseguir unes relacions més igualitàries entre persones creadores i plataformes de xarxes socials.

El sindicat espera que s'uneixin a la Xarxa més creadores i creadors en la trobada que es realitzarà el dia 10 i 11 de desembre a l'Escola Julián Besteiro.

Les dones treballen gratis a Espanya 43 dies en aquest 2021

UGT rellança la campanya #YoTrabajoGratis per a denunciar la persistència de la bretxa salarial entre homes i dones, del 11,9% a Espanya. Per al sindicat, és imprescindible que la UE adopti una Directiva sobre transparència salarial i les empreses espanyoles compleixin amb la llei de Registre Retributiu i Auditoria Salarial, amb la finalitat de prevenir i eliminar aquesta xacra social

La Unió General de Treballadores i Treballadors denuncia que les dones treballen gratis a Espanya 43 dies en aquest any 2021. D'aquesta manera, des d'avui, 18 de novembre, i fins al 31 de desembre, el sindicat relaza la campanya que desenvolupa des de 2016 per a ressaltar la bretxa salarial entre dones i homes, una xacra que encara perdura i a penes varia.

Segons les últimes dades d'Eurostat, corresponents a 2019, la bretxa salarial es fixa en el 11,95% per a 2018 i 2019 (1,5 punts menys que en 2017). Estem per sota de la mitjana europea, on les dones treballen 51 dies gratis, però molt per sobre de països com Luxemburg, on treballen 5 dies gratis, o a Romania, 12 dies.

UGT denuncia que, a la UE, les dones cobren per hora un 14,1% menys que els homes de mitjana. Això equival a gairebé dos mesos de salari. Per aquest motiu, la Comissió Europea va marcar el 10 de novembre com un dia simbòlic per a conscienciar sobre el fet que les treballadores a Europa continuen guanyant de mitjana menys que els seus companys masculins.

Per això, el sindicat se suma a aquesta conscienciació de la població en relació a la bretxa salarial que suporten les dones assalariades espanyoles. De mitjana, cobrem un 11,9% menys que els homes en salari/hora, una cosa inassumible en ple segle XXI.

La UE ha d'actuar davant aquesta xacra

Per a UGT, la UE té ara l'oportunitat de tancar la bretxa salarial de gènere, adoptant una Directiva sobre transparència salarial que faculti a les treballadores perquè es reavaluï el valor del seu treball, ara infravalorat; i impulsant una Directiva sobre salaris mínims adequats que elevi els salaris mínims a un llindar de decència i elimini obstacles a la negociació col·lectiva.

El sindicat recorda que, a Espanya, comptem amb un acord de Salari Mínim Interprofessional, que hem de continuar mantenint i reivindicant el seu augment en els pròxims anys, però reclama a les empreses que compleixin amb el Reial decret sobre Igualtat Retributiva i permetin a les treballadores espanyoles conèixer els motius de la seva discriminació salarial i eliminar-los, corregir-los i prevenir-los en un futur a través dels Plans d'Igualtat i els Convenis Col·lectius.

A més, UGT exigeix una major acció de la Inspecció de Treball o dels jutjats corresponents en el compliment de la llei, ja que els Registres Retributius, obligatoris en totes les empreses espanyoles, i les Auditories Salarials, imperatives per als qui tenen o volen posar en marxa un Pla d'Igualtat, són imprescindibles per a poder demostrar la discriminació cap a a les dones.

Suscribirse a este canal RSS

Coneix-nos

Sectors

Serveis

  • Assessorament laboral.
  • Atlantis - Cobertura de protecció en cas d'atur.
  • Caixa de resistència.
  • Descomptes per afiliats.
  • Formació Professional.
  • Formació ocupacional.
  • Formació sindical.
  • Habitatge social.
  • Oficina tècnica de prevenció de riscos laboral.
  • Servei d'informació social.
  • Servei lingüístic.

Enllaços d'interès

SEGUEIX-NOS

Utilizamos cookies propias y de terceros para nuestros servicios, analizar sus hábitos de navegación, elaborar información estadística e inferir grupos de interés. Además compartimos los análisis de navegación y los grupos de interés con terceros. Al clicar en "Aceptar" o SI CONTINÚA NAVEGANDO, ACEPTA SU USO. También puede CONFIGURAR O RECHAZAR la instalación de cookies  “Cambiando la configuración de su navegador".